Herbolari Sant Llorenç: HISTÒRIA

Família Coma-Amenós

L’avi Ramon Coma i Amenós, que era un dels fills de l’antic herbolari Pere Coma del carrer de Sant Pau, pocs anys després de casar-se amb l’Antònia Fort, per allà els anys 30 del segle passat, es van fer càrrec d’un herbolari que tenien uns familiars al c/ del Nord. Allà hi van ser fins l’any 1949, que es van traslladar al c/. Sant Llorenç. L’establiment es deia “Herboristería Ramón Coma”.

Les seves filles, Maria i Teresa Coma, tenien 16 i 15 anys, i durant el dia ja despatxaven a la botiga, i els vespres anaven a escola.

Al cap d’uns anys la botiga del C/. Sant Llorenç, s’anomenà “Herboristería Sant Lorenzo” i és quan el marit de la Teresa, Josep Casanovas que era apicultor va començar a vendre la mel envasada en pots de vidre i amb la marca pròpia “Miel Selecta Sant Lorenzo”.

A l’any 1979, l’establiment passa a anomenar-se “Herbolari Sant Llorenç” i la mel es dirà “Mel Sant Llorenç”. És moment de créixer i la Teresa Coma agafa una parada al Mercat de la Independència, i juntament amb el seu marit i seus fills, participen en tota mena de fires artesanals , Sant Ponç, Firagost, festes majors, etc. continuant l’herbolari del carrer Sant Llorenç i la parada de plaça. És quan el fill gran de la Teresa Coma , en Josep Casanovas i Coma, nét de Ramon Coma i besnét de Pere Coma, a l’any 1981 s’incorpora a la botiga d’una forma fixa, i acabant sent el titular on encara hi és actualment. Els pares ja s’han jubilat i la botiga del carrer Sant Llorenç s’ha hagut de tancar de moment, esperant noves generacions. És que sempre ha estat un negoci familiar.

Antigament a l’herbolari es venien bàsicament herbes. I com a complements, s’elaboraven pomades, pegats i algun xarop fet amb oli d’avet . En canvi actualment es venen les herbes de tota la vida, però acompanyades de molts i diversos complements dietètics i fitoterapèutics, cremes, pomades, xarops, comprimits , càpsules, etc. tot ja preparat en laboratoris. I a més la nostra, selecció de mels, gelea reial , pol·len etc.

Podríem posar com exemple una herba molt típica actualment: la cua de cavall, o d’altres, la valeriana, la farigola, etc. Doncs per exemple es venen en la forma tradicional, l’herba simple, però també en sobrets per a infusió, amb comprimits, amb càpsules, amb extret, etc. ampliant moltíssim el número de referències que actualment hi ha en un herbolari.

Per anomenar algunes de les herbes més usades podríem recordar: Camamilla, til·la, cua de cavall, anís, fonoll, eucaliptus, farigola, etc